
La societat actual ha experimentat transformacions significatives en els àmbits polític, econòmic i social. El sector del benestar i la salut no és una excepció, evolucionant en la manera en què interactuen els professionals sanitaris i els pacients.
Des de principis de segle, s'ha treballat per canviar el model unidireccional metge-pacient cap a un que promou un pacient actiu i implicat en el seu procés de cura i presa de decisions sobre la seva salut. L'objectiu és adaptar el sistema de salut a les necessitats reals de les persones, col·locant-les al centre del sistema sociosanitari.
No existeix una definició universal d'ACP, però National Voices, una coalició d'organitzacions benèfiques a Anglaterra, proposa una definició en primera persona: “puc planificar la meva cura amb les persones que treballen per entendre'm a mi i el meu cuidador/a o cuidadors/es, donant-me el control i facilitant-me els serveis per aconseguir els objectius que són importants per a mi”.
L'ACP es basa en els següents conceptes:
El model d'ACP ofereix nombrosos avantatges per a tots els agents implicats:
Pacients Millora la qualitat de vida, augmenta l'autonomia i la satisfacció personal. Famílies Millor atenció als seus éssers estimats, vincle positiu amb el personal sanitari i motivació per participar en el procés. Personal Sanitari Valora les bones pràctiques, fomenta la innovació i millora la comunicació i el clima de treball.
L'ACP es basa en valors humans fonamentals com la dignitat i el respecte. Encara que s'ha avançat molt, és necessari continuar promovent aquest model per abastar més sectors sociosanitaris i compartir els seus beneficis.