Què passa quan truquem a casa dels nostres pares i no ens contesten?

Normalment, provem de trucar passats 10 minuts per si just estaven al bany i no van arribar a atendre. Ho tornem a intentar i de nou no obtenim resposta. En aquell moment, comencem a plantejar-nos que potser no es troben a casa i els truquem al telèfon mòbil. Quan truquem un parell de vegades al mòbil i tampoc contesten, tornem a esperar una mica més a veure si just no podien atendre el mòbil. A més, sabem que a vegades no l'escolten o, en moltes ocasions, quan surten de casa se l'obliden. Passats ja diversos intents de localitzar-los sense tenir resposta ni al telèfon fix ni al mòbil és quan comencem a inquietar-nos i ens preguntem on poden estar els nostres familiars grans.

Imprescindible: conèixer l'agenda dels nostres grans

En primer lloc, hem d'interessar-nos per tot allò que fan els nostres familiars. Hem de preguntar-los quines activitats fan i quins compromisos tenen programats. Necessitem estar al dia de les seves agendes. Si coneixem les seves cites programades amb el metge, les excursions que tenen programades i, també, aquelles activitats regulars que realitzen sabrem quan els podem localitzar i on. No es tracta de vigilar-los ni controlar-los, sinó, simplement, de tenir coneixement de com transcorren els seus dies.

Ara bé, si ens trobem davant la situació de no contactar amb els nostres grans i no saber on poden estar hem de mantenir la calma i recórrer tots aquells llocs que sabem que solen freqüentar. A continuació llistem alguns d'ells i les accions que hem de realitzar:

• L'habitatge: el primer que hem de fer és presentar-nos a casa del nostre gran i verificar que no es trobi allà, que no hagi patit alguna caiguda o desmai. Si no el trobem a casa seva, és important buscar la seva cartera, bossa o documentació. Així com el telèfon mòbil, les seves claus de casa o llibretes del banc. D'aquesta manera, podrem intuir quins objectes personals porta a sobre.
• Centres de jubilats: la majoria de les persones grans són sòcies d'algun centre de jubilats privat o de l'administració pública. Hem de conèixer a quin va el nostre familiar i saber també a quines activitats s'apunta i els seus horaris. Si desconeixem el parador dels nostres pares o mares, hem d'anar primer al casal i preguntar si l'han vist o si saben on pot estar. En aquest cas, la xarxa social que existeix en un barri és molt eficaç. Tothom es coneix i ràpidament correrà la veu que un fill està buscant la seva mare i la gent col·laborarà en la seva recerca.
• Centres cívics: també s'ofereixen cursos i tallers per a persones grans, així que haurem d'anar a veure si es troba allà.
• Pistes de petanca: si sabem que el nostre familiar és aficionat a aquest esport, podem buscar-lo a les pistes properes.
• Oficines bancàries: si coneixem la que sempre visita el nostre familiar, podem anar a preguntar si aquell matí ha visitat la sucursal i, identificant-nos correctament, preguntar si ha realitzat alguna operació de consulta o extracció de diners. En moltes famílies, els fills estan com a cotitulars dels comptes dels pares així que podrem realitzar aquesta consulta.
• Cafeteries properes: recórrer aquells establiments en els quals el nostre familiar sol reunir-se amb amics/es per xerrar i prendre cafè.
• Camps de futbol: en molts barris hi ha centres esportius amb un camp de futbol obert en els quals molts senyors grans, aficionats a aquest esport, van a les grades a veure els entrenaments dels diferents equips.
• Biblioteques: cada vegada més, els adults grans utilitzen aquests espais per llegir o per utilitzar els ordinadors que es troben disponibles.
• Parcs i circuits esportius públics: a moltes persones grans els va bé fer una passejada per la zona verda propera al seu habitatge. Hem d'acostar-nos i buscar-los passejant, asseguts als bancs o realitzant gimnàstica als aparells públics d'aquests circuits.
• Gimnàs: si estan apuntats/es a un gimnàs hem de saber-ho i buscar-los/es també en aquest lloc.
• Merceries o botigues de labors: si coneixem l'afició del nostre familiar per la mitja o les labors, hem de conèixer on va a comprar les llanes i els fils. Moltes vegades, hi ha grups de senyores que es reuneixen en aquestes botigues per ajudar-se mútuament amb la feina que realitzen.
• Ambulatori i hospital: quan ja hem recorregut tots els llocs que el nostre familiar sol freqüentar, hem de continuar visitant primer l'ambulatori que li correspon i buscar-lo a urgències. Després, anirem trucant als hospitals de la nostra població per anar descartant l'ingrés en algun d'ells.
• Per últim, hem de contactar amb els Cossos de seguretat de l'estat per informar que el nostre familiar es troba extraviat. No cal esperar 24 hores per fer saltar l'alarma, només tenir la certesa que no coneixem el parador del nostre adult gran.

Com evitar aquesta situació

Sempre que no sabem on o com es troba un ésser estimat sentim inquietud, nerviosisme i ansietat. Per no veure'ns en aquesta situació hem de conèixer molt sobre el dia a dia del nostre familiar. Una eina molt útil que podem utilitzar per estar més tranquils/es és contractar un sistema de teleassistència, que ens proporcionarà informació detallada i actualitzada dels nostres grans. A més, podrem anotar en un calendari compartit amb el nostre gran tots els esdeveniments i compromisos que es presentin i estar informats/des al 100%. La informació és tranquil·litat i, avui dia, la tecnologia ens ho posa més fàcil que mai.

Des de SeniorDomo utilitzem les noves tecnologies per facilitar l'autonomia dels nostres grans ja que impacten positivament en la seva forma d'envellir activament. Si vols més informació sobre la nostra solució de teleassistència contacta amb nosaltres fent clic aquí.